dimecres, 8 de juny del 2016

Educació amb valors humans



Aquest quadrimestre hem impartit l’assignatura de Biofísica 1 al grau d’Enginyeria Física. Hem tingut uns estudiants excel·lents. Un cop més ens podem fer preguntes com: “som professors o som educadors?, ensenyar o educar?”.

Ensenyar, una de les tasques dels professors, és comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Educar, tasca dels educadors, és ajudar a desenvolupar facultats físiques, morals i intel·lectuals, transmetre a algú coneixements, actituds, valors o formes de cultura.

No pretenem fer una discussió lingüística! La pregunta que ens fem en el nostre cas particular és: volem únicament que els nostres estudiants aprenguin física aplicada a la biologia o volem també que reflexionin sobre les implicacions humanes de la ciència i la tecnologia?

Nosaltres ho tenim clar, tenim voluntat de ser educadors. De fet, tots els professors ho som, vulguem o no. Aquell professor que presenta les ciències, les matemàtiques o les enginyeries amb la màxima fredor i objectivitat també transmet valors. La discussió o la omissió de les implicacions humanes de la disciplina que cadascú està treballant mostra determinats valors. El comportament, la forma de relacionar-se amb els estudiants,... també transmet valors.

La ciència i la tecnologia no són neutres, depèn de com s’utilitzin faciliten el progrés de la societat en una direcció o altra. En el nostre entorn proper sembla que hi ha dues maneres de fer predominants, els que volen fer ciència i tecnologia amb voluntat de fomentar el desenvolupament econòmic i els que volen fer ciència i tecnologia amb voluntat de fer créixer el coneixement en el seu estat “pur”. Hi ha una tercera opció: fer ciència i tecnologia per afavorir el desenvolupament humà. El desenvolupament humà no és tan sols desenvolupament econòmic! Com exemple, l’índex de desenvolupament humà utilitzat pel PNUD (http://hdr.undp.org/es/content/el-%C3%ADndice-de-desarrollo-humano-idh) té en consideració els recursos econòmics, la longevitat i el nivell educatiu. Com a físic hi ha un altre índex que em sembla més objectiu, tot i ser molt menys “amable”: la taxa de mortalitat de menors de 5 anys (TMM5, nombre d’infants morts per cada 1000 naixements vius, http://www.childmortality.org/index.php?r=site/map). La TMM5 és un paràmetre integrador, depèn de l’alimentació, del sistema sanitari, del nivell educatiu de les mares,.... un paràmetre molt dur però integrador.

Els professors de ciència, de tecnologia, de matemàtiques podem fer de la nostra activitat una activitat amb valors? Podem proposar que cal fer ciència, tecnologia i matemàtiques per millorar la TMM5?

Es pot fer! Però cal preparar-se prèviament! Hem d’anar adquirint coneixements que ens mostrin les relacions de la nostra disciplina amb el desenvolupament humà. Les relacions hi són! I moltes! Però cal treballar per anar aprenent de quina forma mostrar-les.

El curs que us proposem fer té la voluntat d’acostar els problemes de la salut global a les vostres disciplines!  


divendres, 27 de maig del 2016

Matemàtics, físics, químics, enginyers, biòlegs.... quines disciplines científiques han de parlar de “salut” als estudiants de secundària?




Heu sentit a parlar d’ensenyament multidisciplinari? Projectes educatius multidisciplinaris? Eliminar assignatures?... La realitat és multidisciplinària però el dia a dia de les aules de secundària segueix sent majoritàriament un ensenyament compartimentat. Avançar cap un treball multidisciplinari pot ser difícil, clarament és més senzill mantenir-se a les zones de confort de cada matèria.

Introduir un enfocament multidisciplinari a les ciències i la tecnologia a secundària no ha de ser únicament una qüestió pedagògica, cal que els nostres estudiants assimilin que la realitat és multidisciplinària. Com conseqüència d’una visió compartimentada els nostres estudiants de secundària sovint prenen decisions curriculars molt equivocades. Vegem-ho amb dos exemples.

Els estudiants amb voluntat de cursar enginyeries sovint abandonen la biologia. Després descobriran que les enginyeries aplicades a sistemes biològics o a biomedicina són cada cop més importants. Una ignorància gran en biologia és una barrera difícil de salvar pels estudiants d’enginyeries.

Alguns dels joves que desitgen cursar formacions en l’àmbit de la biologia o la medicina s’obliden de la física i de les matemàtiques. Entendre el funcionament dels sistemes vius, des de les relacions energètiques en els ecosistemes fins el potencial d’acció en les neurones requereix coneixements de física i matemàtiques. La física i les matemàtiques formen part del currículum de tots els graus de ciències de la salut.

Cal que a secundària mostrem una realitat multidisciplinària. Cal que fomentem l’adquisició d’una cultura científica àmplia. Per aconseguir-ho cal primer aconseguir impregnar als nostres docents d’aquesta cultura sense barreres entre disciplines.

La “salut”  és en molts aspectes un dels àmbits més multidisciplinaris, abasta totes les disciplines científiques, sobrepassa les ciències, marca la nostra vida diària,...

Cal que els nostres professors físics i químics s’acostin a la física i la química dels sistemes vius, cal que els nostres enginyers s’apropin a la tecnologia aplicada a la salut (sensors, tractaments amb radiacions, anàlisi d’imatges, sistemes d'informació,...), cal que els nostres professors de biologia descobreixin com les matemàtiques i la física ens permeten entendre el funcionament dels sers vius, des de la cèl·lula als ecosistemes.

El curs que us proposem no és un curs pensat per a biòlegs, ni per a matemàtics, ni per a enginyers, ni per a físics... És un curs organitzat per físics i metges, on participen enginyers, on ens acostarem sense  fer massa soroll a les matemàtiques. Un curs pensat per impregnar de cultura multidisciplinària.

 http://salut-global-a-secundaria.blogspot.com.es/2016/05/salut-global-reptes-i-conjectures.html

dijous, 19 de maig del 2016

Salut global, reptes i conjectures



Curs de formació per professorat d’educació secundària

Juliol, 2016
 

Curs organitzat conjuntament per:

PROSICS (Programa de salut internacional de l’Institut Català de la Salut)

ASPB (Agència de Salut Pública de Barcelona)

UTE (Unitat de Tuberculosi Experimental, Fundació Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol)

CBL-UPC (Campus del Baix Llobregat, Universitat Politècnica de Catalunya)

CCD-UPC (Centre de Cooperació per al Desenvolupament)

ICE-UPC (Institut de Ciències de l’Educació)
 

Objectiu general: Descobrir el rol del professorat d’educació secundària en salut pública en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Objectius operatius del curs: Els assistents al curs
1.      han de gaudir d’activitats atractives
2.      han d’aprendre coneixements d’interès per la seva formació personal
3.      han d’adquirir eines i recursos que puguin utilitzar a les aules
4.      proporcionar eines i estratègies per la direcció de treballs de recerca de secundària


      Durada: 30 h  (25 h de docència presencial i 5 h no presencial).




Dilluns 4 juliol
Dimarts 5
Dimecres 6
Dijous 7
Divendres 8
9-10.15 h
Fam, desnutrició i agricultura

Daniel López
Núria Cañameras
ESAB UPC
Tuberculosi

Pere Joan Cardona
UTE
Epidemiologia i matemàtiques

Daniel López
ESAB UPC
Grip i altres malalties víriques

Àngels Orcau
ASPB
10.15-11.30 h
Malària

Núria Serre PROSICS
VIH/SIDA

Núria Serre
PROSICS
Malalties de transmissió sexual

Núria Serre
PROSICS
NetLogo
Simulació epidemiologia TB

Clara Prats
ESAB UPC
12-14 h
“Formar per actuar”- Recursos i estratègies per a la salut
Abdallah Denial, Jordi Gómez i Prat, Tahir Rafi, Apolonia Salomón, Núria Serre,
PROSICS

Malalties desateses

Jordi Gómez i Prat, Estela Choque
PROSICS
Debat final

Jordi Gómez i Prat
PROSICS

Daniel López
UPC




Professorat:

Núria Cañameras
Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya

Pere Joan Cardona
Unitat de Tuberculosi Experimental
Institut d’Investigació Sanitària Germans Trias i Pujol

Jordi Gómez i Prat
Coordinador de la Unitat de Medicina Tropical i Salud Internacional Drassanes-Vall d’Hebron
PROSICS, Institut Català de la Salud

Daniel López
Departament de Física. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya

Àngels Orcau
Servei d'Epidemiologia
Agència de Salut Pública de Barcelona

Clara Prats
Departament de Física. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya

Núria Serre
Unitat de Medicina Tropical i Salud Internacional Drassanes-Vall d’Hebron
PROSICS, Institut Català de la Salud

Estefa Choque, Abdallah Denial, Tahir Rafi, Apolonia Salomón
Agents comunitaris de salut
Unitat de Medicina Tropical i Salud Internacional Drassanes-Vall d’Hebron
PROSICS, Institut Català de la Salud

Inscripcions:
http://gcice.upc.edu/fitxa_cursos.asp?id=53727&np=1