Aquest quadrimestre hem impartit l’assignatura de Biofísica 1
al grau d’Enginyeria Física. Hem tingut uns estudiants excel·lents. Un
cop més ens podem fer preguntes com: “som professors o som educadors?, ensenyar
o educar?”.
Ensenyar, una de les tasques dels professors, és comunicar a algú
(una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons,
explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.
Educar, tasca dels educadors, és ajudar a desenvolupar facultats
físiques, morals i intel·lectuals, transmetre a algú coneixements, actituds,
valors o formes de cultura.
No pretenem fer una discussió lingüística! La pregunta que ens fem
en el nostre cas particular és: volem únicament que els nostres estudiants
aprenguin física aplicada a la biologia o volem també que reflexionin sobre les
implicacions humanes de la ciència i la tecnologia?
Nosaltres ho tenim clar, tenim voluntat de ser educadors. De fet,
tots els professors ho som, vulguem o no. Aquell professor que presenta les
ciències, les matemàtiques o les enginyeries amb la màxima fredor i
objectivitat també transmet valors. La discussió o la omissió de les implicacions
humanes de la disciplina que cadascú està treballant mostra determinats valors.
El comportament, la forma de relacionar-se amb els estudiants,... també
transmet valors.
La ciència i la tecnologia no són neutres, depèn de com s’utilitzin
faciliten el progrés de la societat en una direcció o altra. En el nostre
entorn proper sembla que hi ha dues maneres de fer predominants, els que volen
fer ciència i tecnologia amb voluntat de fomentar el desenvolupament econòmic i
els que volen fer ciència i tecnologia amb voluntat de fer créixer el
coneixement en el seu estat “pur”. Hi ha una tercera opció: fer ciència i
tecnologia per afavorir el desenvolupament humà. El desenvolupament humà no és
tan sols desenvolupament econòmic! Com exemple, l’índex de desenvolupament humà
utilitzat pel PNUD (http://hdr.undp.org/es/content/el-%C3%ADndice-de-desarrollo-humano-idh)
té en consideració els recursos econòmics, la longevitat i el nivell educatiu.
Com a físic hi ha un altre índex que em sembla més objectiu, tot i ser molt
menys “amable”: la taxa de mortalitat de menors de 5 anys (TMM5, nombre d’infants
morts per cada 1000 naixements vius, http://www.childmortality.org/index.php?r=site/map).
La TMM5 és un paràmetre integrador, depèn de l’alimentació, del sistema
sanitari, del nivell educatiu de les mares,.... un paràmetre molt dur però
integrador.
Els professors de ciència, de tecnologia, de matemàtiques podem
fer de la nostra activitat una activitat amb valors? Podem proposar que cal fer
ciència, tecnologia i matemàtiques per millorar la TMM5?
Es pot fer! Però cal preparar-se prèviament! Hem d’anar adquirint
coneixements que ens mostrin les relacions de la nostra disciplina amb el
desenvolupament humà. Les relacions hi són! I moltes! Però cal treballar per
anar aprenent de quina forma mostrar-les.
El curs que us proposem fer té la voluntat d’acostar els problemes de la salut global a les vostres disciplines!
El curs que us proposem fer té la voluntat d’acostar els problemes de la salut global a les vostres disciplines!
